Edats de la vida: S. XVI: Itillia. Edats de la vida: S. XIX: Franqa


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Edats de la vida: S. XVI: Itillia. Edats de la vida: S. XIX: Franqa"

Transcripción

1 Immaculada Socias El gravat xilogrhfic, aquest particular producte figuratiu que va iniciar una nova cultura visual i social a Europa a finals del segle XIV, sovint ha estat ignorat per la historiografia o bé confinat als marges de la calcografia, considerant-10 d'una categoria artística de rang inferior. Possiblement una de les causes d'aquest menysteniment ha estat el freqüent Abadal: S. Cristbfol. Segle XVII Van den Valkert: Plató. Segle XVII

2 IMMACULADA SOCIAS anonimat1, que I'ha considerat signe d'una producció artesana repetitiva, sense pretensions artístiques, tot i que: podem mencionar excel.lents gravadors sobre fusta com Andreae2 a Alemanya, els Abadal3 a Catalunya, o Van Sichem4 i Valckert5 a Amsterdam. Com diem, la historiografia ha demosl.rat poc interbs per la xilografia i així el mateix Vasari6 sense deixar de reconbixer-ne els mbrits, la va criticar tant per I'ús vulgar, com per la profusió. De fet, cal esperar el segle XIX amb les recerques de Kristeller7 i sobretot de Champfleury8, historiadors; influi'ts per les reivindicacions del romanticisme, van ser uns aiitbntics pioners en el camp del gravat popular, la llavor dels quals va fruitar especialment a Itilia amb Novatig i Bertarellilo, a Franga amb Ducharte" i Saulnier, a Flandes i Holanda amb Heurck & Boeltenoogen12. Catalunya tambc fou influi'da per aquestes noves corrents europees que van revaluar la rica cultura grifica populari3; les primeres í~portacions foren de Gudiol'" Duran i Sanperels, i Amadesi6, entre altres. Tot i que aquests il.lustres historiadors van iniciar una meritaria tasca en I'imbit de la cultura grifica popular, avui en dia, a Catalunya, encara manca molt de camí per recórrer que permeti assolir els resultats aconseguits per alguns pai'sos europeus, com Itilia, Franga, Bklgica i Alemanya, en quant a la publicació de repertoris bibliogrifics, catiilegs, i monografies. Tan sols després de publicar recerques d'aquest tipus, hom estari en disposició de recon5,truir la histbria grifica del nostre país sobre bases realment sblides. Si al llarg de I'bpoca moderna17 comparem la producció grifica catalana amb I'europea, observem nombrosos punts de contacte. Un dels aspectes més significatius 6s la presencia de models o referents comuns al servei d'una funcionalitat molt semblant, aspectes que, per altra part, indiquen un ca~nsiderable fluxl8 interregional i zonal d'estampes. I. El desinteres dels historiadors per les estampes anbnimes presenta un prejudici ja manifestat per Vasari: la manualitat 6s sospitosa de ser tan sols executiva. Del raonament vassarii emergeix el convenciment que el gravat sols serveix per a propagar les obre^ dels grans mestres, i que els gravadors tenen un paper subaltern. 2. Hieronimus Andreae, un dels deixebles i gravadors més aventatjats -si no el que més- del taller d' Albrecht Durer. BLISS. 1)ouglas Percy. A History rf'lvood-erlgraving LondonIToronto: J.M. Dent&Sons Ltd., 1928, pp. 124, Abadal, llinatge d'impressors-gravadors que treballen des del segle XVll al XX a Moii, Manresa, Mataró, Igualada, Puigccrd;, Barcelona. I. Socias Batet, Els Ahadrrl, rrrr llinatge de grcrva~1or.s. Forrs de la Biblioteca cle C~ttrlrrrlyn. Barcelona:Universitat dc Barcelona, 1990 (Tesis microfilmada). 4. Sichetn, Cristoffel van (Amsterdarn 1581 ca.-1658). Milesi, Giorgio, Dizior~ario drgli incisori. Bergamo, Minerva Italica, 1989, p Valckert Warnard van (A~nsterdarn 1585 ca ca.) Milesi, Giorgio, Dizionario clegli Lrcisori, Bergamo, Minerva Italica, 1989, p Vasari, G., Le vite dei piri ecceller~li pittori, sclrltori e nrclritettori, Firerrze, Kristeller, P., Earlj Florer~tb~e Woutlcuts. London: Kegand and Co., Champfleury, Histoirr de ['Lrmgerie poprilaire, Paris: Dentu, O, Sovati, F., Ln storia e lrr.>tar1tpn rzella prorlirzio~rr pop,pulnrc italinrra cor, lcrr elerlco topogrfico di tipograji e calcogrtrfi itrrlirrr~i clte la1 sec. XV al sec. XVIII'. Bergame: Institute italienne des arts graphirues, Benarelli, A., L'irnngerie poprtlaire imlierrrle. Paris: Editions Duchartre & von Buggenhordt, Bertarelli, Achille. alconografia populare italiana, suc caratteristiche, come deve essere studiata a. A Lares, IX. no 1. fevrier, I I. Duchartre, P.L.,-Saulnier, R., L'inmgerie populaire. Les irrragcs de fotites les provirrces frritt(aises tltr XV sipcle nu sccorrd Erripire. les corrrplnirlte.s, corrtes, chnrrsons, legendes qui on D~spirc' les imtrgiers. Paris: Librairie de France, Heurck, E.M. van, Boekenoogen, G.T., L'imagerie pr)prrlnire cies Pays-Bas, (Belgique-Hollaade), Editions Duchartre & van Buggenhoudt, Paris, Entre d'altres autors es pot veure Iambe, Delen, A.J., Histoirr de la grnvrtre c1titr.s les artcier~s Pc~js Bns et c1o11.s les provirrces belgrs &s origerts a la fin du XVIlI sidelc. Paris et Bruxelles: Algunes de les institucions que conserven gravats xilografies de I'bpocn moderna són la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Lniversitiria de Barcelona i I'lnstitut Municipal dthistbria de Barcelona. Entre les col~leccions xilogrifiques mes notables destaquem la dels Abadal i la del:; Jolis, custodiades a la Biblioteca de Catalunya, Unitat Grhfica. 14. Gudiol i Cunill, Josep : (<Quelcom sobre el gravat primitiu*. Lo Veu de Catahirrja (Barcelona, 28 de mar$ de 1912). 15. Duran i Sanpere, Agusti: Gmbar1u.s puplrlares espafioles. Barcelona: C. Gili, Amades, Joan; Colomines, Josep; Vila, Pau, Les Arrqrtes. Irtmtgerin poprtlar camlnrra. Barcelona: Edit. Orbis, 1931, 2 vols. 17. Alguns dels principals museus i gabinets grlfics on es poden consulta: estampes populars, fora de Catalunya, s6n: Bibiiotecd Colombina (Sevilla), Institulo Municipal de Madrid, Istituto Nazionale p-r la Grafica (Roma), Biblioteca del Museo Naziorialr: delle Arte e Tradidizioni Popolari (Roma), Biblioteca Trivwlziana Castelo Sforza. Col.lecci6 Berterelli (Mill), Museo Civico (Rnssnno), Galleria Estense (Módena), Biblioteca Classense (Rovenrr~), Biblioteca Nazionale (FlorBncia), Biblioteca Riccardiana (Florencia). Biblioteca Kacio~nal (París) Biblioteca Municipal de Chantilly. Biblioteques de Wolfenbuttel, Zwickau, Berlin, Munich (Alemanya). British Museuni (Londres). 18. Quina 6s la naturalesa d'aquestes relacions? De fet, les conco~nitincies entre les estampes europees esth per estudiar; un dels autors més veterans que ha reflexionat sobre aquest tema és Kristeller. P., Early Florenlitre Woorlcrrts. London: Kegand and Co.,

3 De I'anhlisi del corpus grhfic catalh, es dedueix que les aportacions germiniques, italianes, flamenques, franceses van ser constants a la Catalunya moderna, tot i que, com diem més amunt, manquen encara recerquesig sectorials que plantegin, entre d'altres aspectes, la relació entre la cultura ((savanb i la I'estructura del mercat grhfic i la circulació de les estampes, aspectes absolutament necessaris per a conkixer la topografia o el perfil de la cultura grafica a Catalunya i a Europa. Precisament un dels aspectes més interessants va ser la circulació2' d'estampes pels diferents pai'sos europeus, fenomen que en certa mesura va originar una homogenització del gust, així com la difusió de noves formes figuratives, estilístiques o iconogrhfiques. Conseqiikncia d'aquest fet va ser la preskncia d'una iconografia estereotipada i persistent al llarg de quatre-cents anys, com és el cas, entre d'altres, de Les edats de la vida. o del Món al Revés, gravats que, sembla, es van originar a Franqa i a Itilia. Quasi simultiniament es van propagar per diferents paisos europeus i arribaren fins a la llunyana Rússia... Edats de la vida: S. XVI: Itillia Edats de la vida: S. XIX: Franqa En aquest sentit, també cal recordar que un dels trets bisics de la cultura grafica ((popular>> europea és que sovint es va incardinar dins d'una certa inkrcia artística, articulantse dins d'una tradició de taller que sovint es nodria de suggestions formals del passat. Seguidament, i a fi de valorar alguns dels lligams entre la cultura grhfica catalana i I'europea2', hem escollit dos aspectes que ens semblen especialment rellevants i indicatius, com són alguns dels principals tallers i artífexs grafics europeus i la seva producció iconogrhfica. 19. Els canals de difusió de les estampes són encara un tema per estudiar. Tanmateix, coneixem I'existbncia de mercaders ambulants que arriben a les fires i mercats més recbndits del país. Així com es coneguda la figura tan important del mercader i artista Petro Paulo de Montalbergo en el segle XVI, convindria anar aprofundint en aquest terreny per conbixer els circuits comercials que afavorien la presbncia d'estampes estrangeres a Catalunya. Vid. Socias Batet, I., Els Jolis-Pla, inrpressurs i gravadors dels segles XVIl i XVlll n Bnrcelona. 20. La noció de popular es revela poc operativa, ja que <les taillevrs d'in~ages priisent des sources tr2.v diverses, oir le populaire ss r2v2le d~ficilerneat sdparable drr 'snvarrt'. Conrr~te les textes qui accor~~pngneat les inrages occ qrcaelles transcriveat les thh~ttes et les types icot~ographiqrces otrt largar~~enf circrild?i travers les milierrx sociarr.~: aussi est i1 largemet~f illrrsoire de tenter d'i~oler l'ir~~ngerie <rpoprrlaireu de celle qui ne le serait pass. Marlbne Albert-Llorca, al'image i sa Place. Approche de I'imagerie religieuse impriméea, TerraDz, 18 mars, Centre d'anthropologie des socibtés rurales. Toulouse. A més, suggerim les interesants reflexions sobre aquesta qüestió de Peter Burke a La cultura popular en la Europa Moderna. Madrid: Alianza, Cal remarcar el caricter internacional de I'art i particularment en el domini de la imatge impresa. Les estampes són nombroses, barates i ficils de transportar i troben aviat un públic disposat a comprar-les, així com uns artistes disposats a inspirar-s'hi. Laran, J., L'Estantpe, histoire gd~rdrale de la gravrrre. París: Presses universitaires de France, p Agra'i~n a Vicenq Furi6 Gali, professor del Departament d'art de ItUniversitat de Barcelona, les sugger2ncies que ens ha fet en quant a la contextualitzacio de la cultura grifica catalana a Europa.

4 IMMACULADA SOCIAS Sens dubte, I'ant~lisi del rol laboral dels gravadors ofereix moltes pistes per entendre i valorar la seva posició. Fins ara, no s'ha identificat a Catalunya cap associaci6 o confraria de gravadors sobre fusta similars a les que existien dels impressorsz3, Ilibreter~~~ o fusters. Els xilbgrafs, considerat!; uns artesans25 a tota Ehropa, tenien una identitat difusa, instrumental, estretament lligada a la tipografia de la qual depenien pels seus encrirrecs. A més, era freqiient que es dediquessin a un altre ofici, com resta ben demostrat a Fran(;aZ6 i també a Catalunya amb el cas de Pere Abadal (ca ) que treballava a Moiri com a gravador, impressor i adroguer. A la Catalunya clel segle XVII i XVIII els obradors, com els de Llorenc; Déu, dtabadal, de Jolis, de Bernat Pla, eren de petites dimensions amb dues o tres premses"; eren, per tant, tallers modestos, lliiny de la brillantor tipogrhfica de Lyon, VenZcia o Anvers. En aquesta darrera ciutat els Plantin disposaven de mis d'una vintena de premses. Aquests obradors catalans -i els seus gravadors- assortien la demanda local de qualitat baixa o discreta. Els productes més sofisticats provenien, en gran part, dels grans centres grifics europeus esmentats. En el context dcl segle XVII catalh, sens dubte Pere Abadal i Morat6 fou un gravador rellevant de la seva tpoca. Els Abadal van gravar i distribuir una important quantitat d'estampes; la majoria no era de creació, sinó que seguien models i referents flamencs, italians, o francesos, com els que provenien de la rue Montergueil primer i de la rue Saint- Jacques de Paris, de:spr&s. A finals del segle XVI a Paris28, a In rue Montorgueil -al districte de les Halles-, treballaven uns gravadors que reprodu'ien models de I'art savant amb un cert decalcrge cronolbgic, estampes, perb, que van tenir rnolta difusió i foren copiades per altres artífexs. Entre els gravatiors de la rue Montorgueil és cle notar el treball familiar a I'obrador, especialment el pintat d'estampes a la trepa29, tal com era habitual a Catalunya. Aquesta tasca conjunta a nivell dom2stic va originar a Catalunya, Franqa, i altres zones europees, com Sicília, veritables dinasties de gravadors-impressors A principis del segle XVII, a la ciutat del Sena es va imposar la talla dolp i els nous obradors es van establir a la rue Saint-Jacques 30. Aquest tallers van ser molt actius; d'entre els seus artífexs destaquen Nicolas Langlois3' (1640-?), Pierre Landr~~~ ( ), Le S~eur~~, Jean Crepy3" ) Confraria de sant Joan orrte portn~~t Latirtarrl institu'ida e', 1684 a Barcelona. 24. Confraria dels Llibreters; de Barcelona, creada el Molts gravadors forca artesans sense cult~rra artística, perb amb una intu'ició admirable. Tanmateix, cal dir que I'habilitat de I'artesA per tallar la xilografia 110 ho explica tot, car calien unes certes no-ions de dibuix. 26. Garnier, Nicole, L'L~lrrgarie poplilaire fra~~caise. Gravlires et1 taille dolice et in taille d'epargne. Paris: Rrunion des Muskes Nationaux,l Un dels criteris per descobrir la potencia d'un obrador 6s conkixer el nombre de premses que tenia. Burgos, Francisco Xavier, Peiia, Manuel: almprenta y negocio del libro en la Barceloma del siglo XVIII. La casa Pifarrer~. Mci~triscrits. Revittu d'hisrbreo ~tlorlerncr. Departa~rtent d'lfistoricc ii4oclmla, 6 (Barcelona, Desembre de 1989), Universitat de Barcelona. 28. A mks de Paris, Lión tarnbe va ser un centre considerable de produccid de gravats. Va ser una de les primeres ciutats en acollir la impremta i la seva activitat va ser molt important en els segles XVI i XVII. 29. En les estampes acolori~les el color era aplicat segons els procediments tradicionals de la moresca, la trepa o al bac; van tenir nn gran &xit a It&poca, tal com Bs evident en els nombrosos documents notarials que hem estudiat. Vid. Socias Batet. I., Els Jolis- Pla intpressors i gravaflors cle Barceloncc. Segles XVII i XVEII. 30. [,es estampes de la rrce clc Saint-Jacqries sovint van corlstituir la principal font d'inspiracih dels gravadors. En aquest fzltnds carrer, a principis del segle XVII, tarnbé s'hi va establir la c&lebre nissaga dels Mariette, gravadors i mercaders d'estampes, fins a la seva extinció el 1994 atnb Pierre-Jean Mariette. 31. Benezit, E., Dictio~r~laire critiqne et documentaire des pci~ltres,.sc~ilptertr.s, dessclateuru et grciveltrs de tous les tr!ttps, et de rolts les pays par 1r1r grlipe d'ecrivroit1.s especialisis fra~l~rri.tes et erraragers. Paris: Grund, 1966, 10 vols. I 'Milesi. 42. Benczit i Milesi, op. cil.

5 S. Anna i la Verge. S.XVII. Franqa. S. Anna i la Verge. S.XVII. ccrue S.Jacques>) Abadal. Catalunya: S.XVII Franqa: ccrue S. Jacquesn Aquests gravadors35, com els xilbgrafs, rarament es lliuraven a la seva inspiració; copiaven els seus gravats d'artistes cdebres com de Vinci, Rafael, Reni, Dominiquino, Champaigne o Rubens... gravats que, a la vegada, eren re-copiats per altres gravadors francesos o forans. Així mateix, quan un tema tenia kxit era copiat amb gran rapidesa i, com també succei'a amb els gravadors sobre fusta, es copiaven entre ells mateixos sense pudor. A més de traduir les obres d'artistes cklebres del renaixement i del barroc europeu, els calcbgrafs de la rue Saint-Jacques també van tenir una vessant popular36, producció designada per Duchartre et Saulnier3' amb el nom de imagerie de la rue Saint-Jacques, estampes que van tenir una gran difusió per tota Europa. També per Catalunya on trobem nombrosos exemples grafics que demostren que el flux va ser constant al llarg dels segles XVII i XVIII. Com a botó de mostra es poden citar exemples d'influkncia francesa en el Sis-cents, com el conegut gravat de Sant Jordi de Pere Abadal38, qui no es molesta a traduir el ((S. Georgesu de la llegenda. 33. Benezit i Milesi, op. cit. 34. Benezit i Milesi, up. cit. 35. Duchartre, Pierre-Louis, et Saulnier, René. L'imagerie pupiilaire.. París: Librairie de France, 192.4, 2 v. p Garnier, Nicole, L'intagerie poplilaire franpise. Graviires ert tczille clorice et in tnille d'epargne. Paris: Reunion des Musées Nationaux.1990, Vid. Duchartre, Pierre-Louis, et Saulnier, René. L'irnagerie pupiilaire..., 1925, p Vid. Socias Batet, I., Els Abadal un llimatge de gravadors...,

6 IMMACULADA SOCIAS Abadal. Catalunya: S. XVII Landry. S. XVII. erue S.Jacques)> Landry.S.XVI1. arue S.Jacquesa Així com I'estan~pa dels Dos angeles que adoran una custodia '9 o la de la Mare de Diu de la Merct 4" gravades per Pierre Landry; el peu de les quals es difon en franc&, i Pere Abadal les pren com a model 4'. 39. Orntorio sctcro que sobri, [o que se refiere la Sngrada Escrirtrrn de la Translncion dt! In Arco del Testrt~~retrro ckscie!(i ccisc de Amittad a la nirevo firbrira 16 Sion, celebro la Trrirrslncintt del Snrtti.ssinto Srrcrcrtttetlto, y Manncr.soberctrlo (11 tiicevrs sutrrptrroso Tett~plo de h'rcc. Seiioro cle 13rlett de la Contpctriia de Jesris de Barcelotra el dia 29 de trtayo de Cantole la Capilla de la Cathedral de dicha ciudad, siendo su maestro el licenciado Joseph Picaiiol, presbytero, el dia 30 de tnayo, que fue el primero de estas celebres fiestas. Barcelona: En la Impremta de Maria Marti Viuda. Biblioteca Universitaris de Barcelona, C Pastor y tttetrettario a to,r trlisttto tietttpo. Orotorio sacro qrre ert el primer clin clc INS solet~~ni~sitt~a~fie~trr~ cie lct (le~licra~iorr de sit crtlro irtttt~etttorial. Cottsagró el tnrcy ilrrstre cabilclo de la Jntrta iglesin carhedrnl de Borcelotrcc. Ert lo iglesin del Ren1 Cortvettro de Niiestrn Señorcc ck la Marced, de dicha cirtdad. Al ittvictissittto ttrurtyr y cavallero San Serapio rlel real, y ttti!i:crr orrlctt ck! Nirestrn Seiiora de [ec Merced rederaciotz de catirivos. Catltolo la cnpilia de diclin srrt~tn iglesia Cntlterlrcrl, siet~rlo sic!?rcre.srro e! liceticindo 1osep)r Picaiiol, presbytero. Barcelona, en la Impremta de Maria Marti, Viuda. Biblioteca Universitaria de Barcelona, - C Socias Batet, I., Els Abn,flnl, iirt llinatge de gravadors..., 1990.

7 Abadal. S.XVII Catalunya. Abadal. S.XVI1 Catalunya. També podem esmentar l'estampa de la Immaculada Concepció 42, en la qual es pot llegir: {(A Paris chéz Vallet, rue St. Jacques>) i la de la Verge del Pilar 43 de Frangois Jollain ( ), estampes que, com hem vist, van ser objecte de múltiples reinterpretacions al llarg dels segles XVII i XVIII. /c..;,,. : Fran~a. S. XVII. ccrue S. Jacques,,. Franqa. Jollain S. XVII. ccrue S.Jacques>, 42. El trirtrfu de el pecado. Oratorio sacro, que celebra a Maria Virgerr lnmacrtlada en su primer instnnte, en 10s sole~nrres crtltos que le cousagra su eximia congregaciorr, siendo su prrfecto el rnrty ilustre seaor D.D. Francisco Mas y Mascaro Canonigo de la S. lglesia Cathedral de Barcelorra (...) Dia 29 de mayo de Barcelona: En la lmprenta de Maria Marti Viuda. Biblioteca Universitaria de Barcelona, C ratorio Mystico y alegorico que ert culto de Maria Sarltissirna del Pilaz cantó la capilla de la Cathedral, siendo s11 ~naesrro el licenciado Frarrcisco Valls, presbytero, err el converrto de S. Cayetarro de la ciudad de Barcelorla. Dia 12 de octubre de Barcelona: Por Jayme Suri&, a la calle de la Paja. Biblioteca Universitaria de Barcelona, C Sobre aquest gravador, Benezit, al Dictiotmaire..., dóna la referhcia de diversos Jollain o Jolin. Pensem que es pot tractar de Franqois-Gerard Jollain, gravador calcogmfic, que va ndixer el 1641 i va morir l'any 1704 (Esc. francesa).

8 Per Últim cal esmentar també a Franqa el centre dlepinal (Lorraine), que va ser una dc les zones més activers en el camp del gravat popular. Els dos germans Pellerin es van establir a Epinal a mit~ans dzl segle XVIII, exercint ambdbs de mercaders i llibreters. El mes actiu va ser Jean Charles, qui en va ser el veritable fundador, editant imatges religioses, peso tambc retrats, batalles, comtes, que van tenir una Amplia difusió per Emopa. Epinal. s. XVIII. En quant a ItAlia4" es podria dir que la brillant trajecthria dels potents astres artístics corn Caravaggio ( ), nernini ( ), Canaletto ( ), Tihpolo ( ) sovint ha obscurit la pujansa de la important i esplbndida cultura grifica itilica que paral.lelament es va desenvolupar en aques.ta &poca, representada, entre d'altres, per Salvator Rosa ( ), Stefano della Bella ( ), Pietro Testa ( ) artistes que situen el llistó de l'excel.l2ncia grafica molt encimbellat. Per6 a més d'aquests reputats gravadors de prime-a fila que treballen en temes mitolhgics, histhrics o religiosos, cal fer esment d'un gravador de categoria, Giuseppe Maria Mitelli ( ), que, tot i que estricte no es pot considerar iin gravador <<popular>), va realitzar una sbrie d'aiguaforts de temhtica popular, com els coneguts Venedor de vans 45 o el Venedor de rosaris i d'irizatges sacres que reflecteixen molt encertadament les condicions socials que envoltaven el m6n de la cultura grhfica popular italiana. 44. Roma. Parma, Vetl2cia, Phdua, Verona, Lucca, Bolonya, Milh foren ciutats que durant el segle XVII i XVlll van contribuir a la difusi6 del gravat apopulars,. Gusm~n, Pierre. Ln grcivrcre sirr bois el d'6[~cirgtie siir rrletal, dic XIV nit XX sihcie. París: Kogcr et F. Chernovitz, 1916, Giuseppe Maria Mitelli. Bartsch, Adam, Lr pri~rtre-gml-ertr. Wurzbanrg: Verlagsdruckerei Wurzburg, The illustred Dartsch. Kew York: Abaris Rooks, 197 i, p. 123 (3021, Giuseppe Maria Mitelli. Bartsch, Adam, Lt. peirrrre-graveiir. Wurzburg: Verlagsdruckerei Wurzburg, The illustred BatTssh. New York: Abaris Books, 1971, p. 1 IX (301), 393.

9 RELACIONS ENTRE LA CULTURA GRAFICA POPULAR CATALANA I L'EUROPEA A L'~POCA MODERNA Mitelli: Venedor de vans Mitelli: Venedor de rosaris i d'imatges sacres Per6 deixant a part l'interessant món de Mitelli, cal dir que Ithlia a més de comptar amb gravadors de primera fila, va tenir com, Catalunya i Fran~a, uns obradors actius que assortien la demanda social d'estampes. En els segles XVII i XVIII destaquen dos tallers importants: el dels Remondini, a Bassano, i el del Soliani, a Módena; llur activitat es pot seguir des de I'any 1640 al Editen obres destinades als sectors cultes, i als populars. Els Remondini i els Soliani, com altres impressors europeus4', quan es van establir, van comprar planxes de fusta i de metall dels segles XV i XVI que van continuar imprimint. Ambdós van contribuif18 a renovar la tradició de la cultura grhfica popular, així com a assegurar-li una llarga difusió durant els segles XVII i XVIII. Les seves estampes van inundar Itilia i Europa, competint amb les dels tallers de la rue Saint-Jacques de París. Quant a la seva producció, crida I'atenció el pes extraordinari que té la mitologia en l'hmbit popular, en contrast amb la producció dels Abadal, dels Jolis i dels altres gravadors catalans d'aquesta que és absolutament escadussera, quasi inexistent. En quant als Pa'isos Baixos, podem dir que la seva producció grhfica presenta un carhcter molt original i ocupa un lloc de primera magnitud dins dleuropa. Anvers es va convertir en el centre d'un mercat que exportava els seus productes grhfics cap Alemanya, Franqa, Espanya, Itilia; a més, per la seva vinculació amb la monarquia dels Habsburg espanyols, I'editorial Plantin49 va envair amb els seus productes el mercat europeu i americi. Cal esmentar I'existkncia de gravadors molt prolífics com, per exemple, Collaertso que va subministrar models als gravadors europeus i catalans, com els Abadal. 47. A Catalunya hem pogut documentar també aquest fenomen en el llinatge de:s Abadal i dels Jolis-Pla. 48. Toschi, Paolo, L'imagerie popltlaire italier~ne. Du XV au XX sidcle. Milano: Electa Editrice, París: Editions des Deux- Mondes. 49. La tipografia de Christophe Plantin ( ) va esdevenir la més important $Anvers i una de les més rellevants d8europa. El 1876 la impremta es va convertir en el Museu Plantin-Moretus. 50. Benezit i Milesi documenten un llinatge de gravadors flamencs que va gravar, entre d'altres, obres de Maarten de Vos.

10 Abadal. S. XVII: Catalunya Collaert. S. XVII: Flandes. Encara que de passada, cal esmentar que I'editor Jerome Cock també hi va desenvolupar la seva activitat; amb ell va treballar Comelius Cort ( ), va gravar nombrosissimes estampes que es van difondre per Catalunya, i altres indrets europeus, servint de model i referent a pintures i gravats, tant cultes com populars. Així mateix, cal fer referkncia als excel.lents gravadors flamencs, els Segher" -pare ( ) i fill ( )-, que a més de gravar nornbroses obres de Rubens, van resoldre d'una forma admirable els gravats sobre fusta. Cap a la meitat del segle XVIII, irromp en for~a a Amsterdam I'hhbil gravador Hendrik Numan" (Amsterdam, ) que, a més de traduir gravats de Callot, Boucher, Lancret, va renovar I'art de la xil.lografia en són exemple els seus gravats de les Faules d'lsdp. Seghers: L'Infant Jesus i S. Joan 51. Vid. Benezit i Milesi. 52. Milesi. Giorgio, Dlziottario clegii ir~cbori, Bérgamo, Minerva Italica, 1989, p. 241

11 RELACIONS ENTRE LA CULTURA GRAFICA POPULAR CATALANA I L'EUROPEA A L'EPOCA MODERNA En referkncia a la producció iconogrhfica, els gravadors europeus van compartir un ampli ventall tipolbgic: estampes devocionals, calendaris, naips, alfabets, butlles, romangos, cartells, auques... Perb, sens dubte, el gruix més important, sobretot als paysos catblics, fou representat pel gravat sacre. Moltes estampes devocionals estaven dedicades a Maria els goigs, a Crist o als sants. Als palsos protestants, com Holanda, la situació era diferent. A Amsterdam, el centre principa1,al segle XVI es gravaven estampes religioses, perb el progrés de la reforma luterana va parar la fabricació d'imatges de devoció catblica i es va centrar sobretot en escenes de 1'Antic i del Nou Testament Pietat. Catalunya. Segle XVII-XVIII Una de les categories més comunes fou l'estampa denominada de preservació; és a dir, imatges que es creien dotades de valors simbblics i mhgics, per a la guarició d'enfermetats, la protecció de les collites o d'una mort violenta i repentina, supersticions que ja a I'kpoca van ser fustigades per Erasme de Rotterdam ( ). Entre els molts exemples que es poden adduir hi ha la Oración contra rayos y piedra 53 i lforazione divotissima de ponersi sopra le porte e fenestre contra i1 terremoto, tuoni, e saette 54. En aquestes estampes, cal remarcar, a més de la seva indiscutida funcionalitat mhgicoreligiosa, la seva valkncia o el seu valor afegit de constituir un important instrument de galvanització social al voltant de celebracions rituals, com romaries, pelegrinatges, rogatives etc., aconteixements que sovint implicaven a diversos estaments socials, fenomen que en certa manera posa en tela de judici les valoracions reduccionistes que analitzen amb una visió estanca la circulació dels gravats en el cos social en aquest període. En els valors de 1'6poca la religió tenia un pes molt important, es per aquesta raó que els gravats hagiogrhfics eren majoritaris en detriment d'altres arees. El seu estil reflexa sovint els gustos de I'bpoca, i si bé, com remarcaven mes amunt, poden prendre com a referbncia l'obra 53. Orclción corttra rayos y piedra. Barcelona: Por Bernardo Pla Impressor, a 10s Algodoneros. Biblioteca de Catalunya. Unitat Grifica, R.E Orazione divotissima de ponersi sopra le porte e fenestre contra i1 terrernoto, tuuni, e saette. In Messina, Per D. Francesca Cicero Impress. d'luoghi Santi Institut Municipal d'histbria de Barcelona.

12 IMMACULADA SOCIAS dels grans pintors, lambé es freqüent que ofereixin models retardataris, perquh en aquesta modalitat de la cultura grifica no es tan important la novetat o la moda, com tenir en compte els aspectes consagrats per la costum i la tradició. Si en aquesta &poca presidida per forts valors religiosos, la temhtica sacra desenvolupa un rol molt important, també es cert que en el camp profi van florir una s&rie de generes. Un d'ells és I'auquistica,, g&nere que va tenir molt predicament a Flandes, Ithlia i Catalunyas', paisos que comparteixen una iconografia amb una serie de denominadors comuns. Auca. Segle XVII. Catalunya Auca. Segle XVIII. Itilia. Les estampes-cartells de grans dimensions tambc van ser conegudes arreu d'eurspa amb una funcionalitat religiosas6 o profana a Holanda. Van ser típiques d'aquest període una s2rie de xilografies acolarides de caricter moralista, obra de Harman Jans Muller" ( , que va gravar estampes de gran format, constitui'des per dos o quatre fulles de paper que se. solien col.locar dins d'un interior domkstic. Algunes d'aquestes estampes van tenir u11 notable bxit, arribant pricticament incolumes al segle XIX.. Catalunya. SegleXVII. Franqa. Segle XVIII 55. L'auca mes antiga coneguda a Catalunya 6s la del Sol i de la Lluna del segle XVII, gravada per Pere abadal i Moratci. Sobre auquistica Vid. Amades, J., Colomines, J., Vila, P., Les Auques, Barcelorla, Edit. Orbis, Al segle XVII, els gravodors Pere Abadal i Morat6 i Joan Jolis Santjaume van gravar, respectivament, unes estampes-cartell de grans dimerisions sobre les Postrimeries o Novissbns. Vid. Socias Batet. 1.. <El contracte dels quatre gravats dels Novissims, entre I'impressor i gravador Joan Jolis Santjaume i Magi Cases, doctor en Teologia,. Prdmlbes Revista de Histdria Moderncl. Facultat de Geografia i Histbria. Universitat de Barcelona, Vid. Benezit i Milesi.

13 Com hem comentat, dins de la cultura grhfica popular italiana la temhtica mitolbgicas8 va tenir un desenvolupament molt més important que a Catalunya on es un fet excepcional. Novatisg comenta que <<fins el segle XV les estampes populars particularment a Ithlia no són en res inferiors artísticament parlant a la producció de les arts mes refinades... Certes xilografies florentines, venecianes, de Ferrara o de Milan del segle XV son dignes de un Verrocchio, Donatello o d'un Gentile Bellini; per6 a mesura que el renaixement arriba al seu apogeu I'art popular se separa del cultivat...>>. A Ithlia, la potbncia de la mitologia és tal que s'arriva a <<popularitzar>>, fenomen que no s'observa a Catalunya, on potser la cultura estamental est2 més compartimentada. I si bé és veritat que els grups socials privilegiats consumien60 gravats ccpopulars>>, difícilment es donava la situació a la inversa. 58. Angeleri. C., Bibliografia delle starnpe populuri a carattere profano dei secoli XVI-XVII, cortservafe rtella Biblioteca Naziortole di Firenze. Firenze: Sansoni, Novati, Francesco. Ln storia e la stantpa nella prodirzione populare italiarla cor1 un elenco ropogrnfico di tipografi e calcografi italiarli che dal sec. XV al sec. XVIII. Bergame: lnstitute italienne des arts graphiques, Així ho hem constatat en I'exhumaci6 d'inventaris tarragonins dels segles XVll i XVIII, com és poles el del ric ciutada Sebastia de Rovira on, junt a pintures i altres ornaments domkstics, es pot llegir: eltem una lar~tirta de Ntra. Sra ab lo Niño y S. Joseph ab la guartticid negra*, alterrr vint y tres estarnpas illumirtadas petitas ab gtrarrlicions rtegras, excepte clos que sort doradasr. Arxiu Histbric de Tarragona, Notari Francesc Fochs, Llibre &Inventaris ( ). no 346, T. 271, f. 33.

14 IMMACULADA SOCIAS Als pai'sos neerlandesos els temes de la vida quotidiana tambc van ser molt prodigats, sobretot les festes anuals, temes molts dels quals recorden a Jeronimus Bosch i a Teniers. També són molt freclüents les estampes d'animals, sovint carregades d'un fort simbolisme, com el gall, el gat i el gos6', acompanyades dl'un dístic o text moralitzant. Aquests gravats van gaudir d'un gran bxit, i van tenir un gran ressb per tota Europa, com 6s el cas -a Catalunyadel famós Gat que menga 10 rat 62 de Pere Abadal i Morató, iconografia que arriba fins a la llunyana R~íssia~~, constituint un exemple paradigmatic del potent grau de difusió de l'estampa a Europa. Com a cloenda, volem remarcar que a I'bpoca moderna el llegat grafic de Catalunya es va articular dins del gran flux europeu, propiciant intercanvis segurament recíprocs. Sitilaci6 que va originar una rica tradició en el camp del gravat <(popular)) catali, d'una qualitat parangonable a la dels altres pai'sos, essent el seu substrat bisic una koiné, o un llenguatge comú, compartit per la majoria de les arees culturals dleuropa. LLISTAT D'IL.LlUSTRACIONS 1. Pere Abadal 2. Valckert 3. Van Sichem 4. Edats de la vida. Segle XIX. Ducharte et Saulnier 5. Edats de la vida. Segle XVI. 6. Pere Abadal. Sant Segimon. 7. Santa Anna I la Verge. Garnier. 8. Santa Anna I la Verge. Garnier. 9. Pere Abadal. Nostra Senyora del Pilar 10. Nostra Senyora del Pilar. Garnier, p Heurck, van E.T., Boeker~oogen, G.J. L'imagerie poprtlaire des Pays-Ens (Belgiqr~ et Hollatrde). París: Editions Duchartre & van Buggennhoudt, 15 rue Ernest Cresson, f Vid. Socias Batet, I. Els Abadal Segons suggereix Duchartre. cal interpretar-lo com una refertncia critica a Pere I el Gran, tsar que va fer tallar les barbes com un desig de modernització i occidentalització i els que ho havien patit identificaven els bigotis del gat amb aquest tsar. En aquest país. les ordres donades a la censura eren molt severes i sovint era necessaris molta astúcia per burlar- la, així com molta imaginació per entendre els significas. Les tkcniques del gravat van ser importades a Rússia a partir del segle XVll com una mesura d'occidentalització promogudn per Pere el Gran. Les icones piniades n'eran d'un gran preu, mentre que les estampes eren un bon substitut i van trobar a Rússia una vertadera tema de promissib. Aquestes estampes, amb una forta personalitat &tnica, revelen tambe filiacions franceses, tlornenques, holandeses o italianes. Duchartre, Pierre-Louis, L'imagerie poprtlaire rrtssr, , París: Grrnd, 1961.

15 11. Pere Abadal. Sant Jordi. 12. Landry. Angels adorant una custodia. 13. Immaculada. rue St. Jacques. 14. Jollain. Nostra Senyora del Pilar. 15. Landry. Nostra Senyora de la Merck. 16. Pere Abadal. Nostra Senyora de la Merck. 17. Cantiques spirituels. Epinal. Ducharte et Saulnier. 18. Giuseppe Maria Mitelli. Venedor de vans. 19. Giuseppe Maria Mitelli. Venedor de rosaris. 20. Wierix 21. Pere Abadal 22. Flandes. Auca dels Oficis. Heurck 23. Catalunya. Auca dels oficis. Segle XVIII. 24. Pere Abadal. Auca del Sol i de la Lluna. 25. Italia. Auca. Toschi 26. Flandes. Seghers. 27. Holanda. Numan 28. Pere Abadal.Abre I'oio. 29. Franqa. Credit est mort. Garnier 30. Oracion contra rayos y piedra. 31. Orazione divotissima da ponersi sopra le porte e fenestre contra el terremoto Italia. Mitologia popular. 33. Holanda. Parella. Heurck et Boe Holanda. Muller. 35. Pere Abadal. El Papagai. 36. Flandes. el Gall. Heurck et Boekenoogen, L'imagerie populaire des Pays-Bas (Belgique et Hollande, Pere Abadal. El gat. 38. Rússia. Gat. 39. Itllia. Gat. Toschi

Sitemap